Alguien voló sobre el nido del cuco

Considerada pels crítics com una de les obres mestres del cinema i guanyadora de 5 Oscars, Alguien voló sobre el nido del cuco és una pel·lícula basada en la novela homònima de Ken Kesey. Dirigida per Milos Forman, va ser estrenada el 1975 als Estats Units.

La història narra la estància de Randle Patrick McMurphy (Jack Nicholson) en un manicomi, després d’haver-se lliura’t dels treballs forçosos en una institució penitenciària fent-se passar per malalt mental per a poder passar, aparentment, una reclusió més agradable. Allí McMurphy, d’esperit lliure, coneixerà als seus companys interns, que a la residència psiquiàtrica es troben protegits i allunyats d’una societat que els margina com a sers indesitjables per al sistema. Però la realitat és que els interns sofreixen la estricta disciplina del centre personificada en la enfermera-cap Ratched, que darrere d’una façana de falsa dolçor i comprensió, els sotmet a unes normes estrictes que no són més que la extensió de la societat de l’exterior que els arracona i els desprècia.

El nus de la pel·lícula ens mostrarà la lliuta de McMurphy per la llibertat individual i contra l’autoritat que els manté alienats i els nega qualsevol expressió personal que no siga contemplat dins de les seues regles. S’enfrontarà a la enfermera Ratched i posarà tots els seus esforços en que els seus companys s’animen a pensar per sí mateixos, a tindre vida pròpia, a lliutar contra allò que els oprimeix, a trencar i no obeïr aquelles ordres que els pareixen irracionals.




Alguien voló sobre el nido del cuco ens mostra el tracte que reben moltes vegades els interns d’un hospital o centre psiquiàtric, els quals pateixen una despersonalització i un tracte que els deixa en una baixa activitat concient.

Però la pel·lícula va més enllà. Critica qualsevol sistema de poder que anule la llibertat de l’ésser humà i reflexiona sobre els no sempre encertats mecanismes de convivència social que tots acceptem com a vàlids, encara que en molts casos es basen en el rebuig a allò diferent i l’aïllament de qualsevol conducta que se n’ixca d’unes estrictes normes de les que, per activa o per passiva, tots som responsables.

Molt recomanable.

John Q

John Q és una pel·lícula estrenada l'any 2002 als EUA. Està protagonitzada per Denzel Washington i dirida per Nick Cassavetes.

Narra la història d'una família americana humil, que de sobte es troben amb un aconteixement inesperat: el seu fill Michael cau desplomat mentre juga un partit a bèisbol. Ràpidament els seus pares, Denise i John el porten a l'hospital on li diagnostiquen una insuficiència cardíaca, que va empitjorant i que li causarà la mort si no li fan un transplantament de cor. Llavors és quan informen a John i Denise que la operació costarà 250.000 dòlars, i que la seua assgurança privada no cubrirà els costos, quan ells creien que si que estaven coberts.

John va intentar reunir els diners però la quantitat era inalcançable i comencen a desesperar-se per no trobar una solució a la malaltia del seu fill. Finalment John pren una decisió dràstica: Segresta l'hospital amb varies persones dins amb la intenció que es trobe una solució per al seu fill.

John Q qüestiona el sitema sanitari privat, que és el que tenen als Estats Units d'Amèrica, i que sembla que s'està intentant promocionar a Europa. Quan són entitats privades les que s'encarreguen de la sanitat, fan el mateix que amb la resta d'àmbits: màxim benefici amb el mínim cost. Si això passa per deixar morir a un pacient, en moltes ocasions ho faran. Si no s'arriba a eixes circumstàncies, possiblement s'estalviaran unes proves, uns tractaments o simplement un dia a l'hospital.

RAMON SAMPEDRO

Ramon Sampedro va nàixer el 5 de gener de 1943 a Xuño, A Coruña. Als 19 anys va partir en un vaixell noruec amb la intenció de conéixer món. Als 25 anys va sofrir un accident, al tirar-se de cap al aigua desde una roca un dia de resaca marítima.

Va quedar immòbil de coll cap a baix i postrat definitivament a un llit. Ramón tornà a casa amb la seua família. Estava decidit a morir. La paràlisis total del seu cos l’impedia dur a terme la decisió pels seus propis mitjos. Aleshores optà per entablir un procediment legal per a aconseguir el seu objectiu.

Una demanda que va extendre durant anys, que va rebre gran acolliment per part del mitjans de comunicació nacionals i internacionals, però no alcançà els resultats previstos. En 1996, Ramón publicà els seus escrits agrupats en un llibre, “CARTAS DESDE EL INFIERNO” i més tard, una sèrie de poemes” CANDO EU CAIA”. 

En 1998, va decidir dur a terme el plà de acabar amb la seua vida per enverinament de cianur potàsic i que no implicase a ningú dels seus essers próxims. Va morir el 12 de gener de 1998.

A continuació vos mostrem un video de la pel·lícula Mar adentro, de Alejandro Amenábar. Guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, relata la història real de Ramón Sampedro. En aquest fragment el protagonista (Javier Bardem) fa una reflexió molt interessant sobre el seu estat i la mort digna que ell reclama, just abans d'administrar-se la dosi letal de cianur potàsic que acabaria amb la seua vida.

SICKO

Sicko és una pel·lícula documental del director Michael Moore que aborda els problemes de la sanitat als Estats Units, comparant-la amb la sanitat d'altres païssos com França, Gran Bretanya, Canadà i finalment Cuba. Mitjançant la ironia i un toc d'humor ens mostra els problemes i situacions dramàtiques que es viuen al país més poderós del món al voltant del seu sistema sanitari. Basat en grans companyies d'assegurances privades, exclouen totalment a 50 milions de nord-americans. Segons Michael Moore, la pel·lícula no va dirigida tant a aquestos 50 milions, com als altres 250 que gaudeixen d'una assegurança privada o que almenys creuen estar coberts per una d'aquestos grans companyies.

En aquest video podem veure l'anàlisi que fa de la pel·lícula la doctora Gema Pardo Moreno al programa Cinexpress, de Canal +.

En definitiva el que ens mostra Sicko és la utilització mercantilista de la sanitat i, per extensió, de la vida de les persones que no poden pagar-se una assegurança als Estats Units.