CAMPANYA CONTRA LES DROGUES

FAD: “Las drogas no sólo perjudican a quienes las consumen. Todo tiene un precio”

La campanya preten alertar sobre la incidència del consum de drogues, com desencadenant i/o agravant, de problemes socials com el fracas escolar, els accidents de tràfic, els accidents laborals, la violència en general o els mals tractes.

Campanya mundial contra les drogues: "Protect your health from drugs"

LA FAMILIA DEL PACIENT TERMINAL

Que observem en els familiars que cuiden?

     -        Falta d’infomació sobre el procés de la malaltia (diagnòstic, evolució, descompensació, possibles complicacions, actuació front al pacient, recursos...)

     -        Angoixa i tensió cap a l’enfermetat, fets que van a repercutir cobre la llar i la familia, sobre el treball i la vida social.

     -        Sensació de perdua de control i importancia front a les conductes del malalt en cada moment.

     -        Falta de solucions a les pròpies necessitats psicològiques de la cura.

     -        Dificultats econòmiques o materials (vivenda).

La reacció de la família del pacient terminal contribuirà en molt a la resposta d’aquest. Es molt important per al malalt i la família, veure que la malaltia no trenca totalment una llar, ni priva completament a tots els seus membres de qualsevol activitat placentera.

El propi pacient pot ser de gran ajuda per a la seua família a l’hora de fer-los afrontar la seua mort. Pot compartir amb naturalitat alguns dels seus pensaments i sentiments amb els membres de la familia per a  ajudar-los a fer el mateix. 

Sobre l'abús de drogues i els seus símptomes

Sovint es creu que caure en el món de les drogues és cosa dels altres, que no va amb nosaltres. Els joves que s'inicien amb les drogues creuen que sempre mantindran el control, que quasi són invencibles, que les drogues no els perjudicaran. Segurament que aquesta visió va lligada amb l'adolescència. Per això que és molt important que els pares i l'entorn estiguen atents i que pensen en la possibilitat que els seus fills, nebots, alumnes o amics puguen ser addictes a les drogues. La informació i poder parlar obertament sobre el tema és un pas molt important.

Seguidament mostrem diferents símptomes que poden ser reconeguts com a senyals de perill. No obstant, haurem d'aclarir que la presència d'un o dos d'aquestos solament, no sempre indica problemas amb les drogues. Poden revelar altres causes, ja que no és fàcil a simple vista reconèixer a una persona que estiga baix els efectes d'una droga perquè es pot confundir amb altres estats emocionals.

Esperem que la llista puga servir d'ajuda:

• Canvis sobtats de personalitat i excessos de mal humor sense explicació o causa aparents.
• Allunyament de la companyia d'altres persones.
• Pèrdua d'interés per les activitats preferides, com esports o aficions.
• Incorporació a un nou grup de companys de la mateixa edat.
• Recepció de trucades telefòniques de persones desconegudes.
• Augment de conflictes i baralles en la família.
• Excesiva hostilitat amb els demés.
• Ulls enrogits.
• Accentuades alteracions de l'apetit.
• Falta de motivació, incapacitat per a complir amb les responsabilitats.
• Distracció, rises excessives.
• Activitats antisocials tals com mentir, robar, faltar a l'escola, etc.
• Canvis en els hàbits d'higiene i en l'alteració de la aparença personal. 
• Actituts furtives o impulsives, ús d'ulleres obscures encara que no hi haja excés de llum. 
• Ús de camises de màniga llarga fins i tot en dies calurosos. 
• Reacció defensiva quan es mencionen les drogues i l'alcohol en la conversa. 
• Augment de la fatiga i irritabilitat, somni interromput. 
• Desaparició d'objectes de valor. 
• Falta d'expressió al rostre; Monotonia de la veu. 
• Ús dels equips de so a tot volum i canvi del dia per la nit. 
• Afeccions bronquials i altres problemes de salut. 
• Depresió emocional; freqüent menció del tema del suïcidi. 
• Alè alcohòlic. 
• Confusió sobre el lloc, l'hora i dia. 
• Crisi de por o temor exagerat. 
• Insomni. 
• Tos crònica. 
• Aparença de borratxera. 
• Dificultat per a coordinar moviments. 
• Aspecte somnolent o atontat. 
• Congestió en nas i gola. 
• Parla molt sense parar. 
• Tremolors. 
• Excesiva calma o quietud. 
• Crisis de rises inmotivades. 
• Parlar entrabat o en veu molt alta. 
• Nàusees. 
• Excessiu mal de cap. 
• Llenguatge incoherent. 
• De vegades veu o sent coses que no existeixen. 

RAMON SAMPEDRO

Ramon Sampedro va nàixer el 5 de gener de 1943 a Xuño, A Coruña. Als 19 anys va partir en un vaixell noruec amb la intenció de conéixer món. Als 25 anys va sofrir un accident, al tirar-se de cap al aigua desde una roca un dia de resaca marítima.

Va quedar immòbil de coll cap a baix i postrat definitivament a un llit. Ramón tornà a casa amb la seua família. Estava decidit a morir. La paràlisis total del seu cos l’impedia dur a terme la decisió pels seus propis mitjos. Aleshores optà per entablir un procediment legal per a aconseguir el seu objectiu.

Una demanda que va extendre durant anys, que va rebre gran acolliment per part del mitjans de comunicació nacionals i internacionals, però no alcançà els resultats previstos. En 1996, Ramón publicà els seus escrits agrupats en un llibre, “CARTAS DESDE EL INFIERNO” i més tard, una sèrie de poemes” CANDO EU CAIA”. 

En 1998, va decidir dur a terme el plà de acabar amb la seua vida per enverinament de cianur potàsic i que no implicase a ningú dels seus essers próxims. Va morir el 12 de gener de 1998.

A continuació vos mostrem un video de la pel·lícula Mar adentro, de Alejandro Amenábar. Guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, relata la història real de Ramón Sampedro. En aquest fragment el protagonista (Javier Bardem) fa una reflexió molt interessant sobre el seu estat i la mort digna que ell reclama, just abans d'administrar-se la dosi letal de cianur potàsic que acabaria amb la seua vida.

Se reduce el uso de anticonceptivos y se mantiene el alto riesgo de embarazo

El uso de la píldora y el preservativo, los métodos anticonceptivos más utilizados en España, se ha reducido en los últimos dos años, mientras que se mantiene una elevada exposición al riesgo de embarazo no deseado, en el que se incluyen casi dos millones de mujeres.

Son algunas de las conclusiones de la VII Encuesta Bayer de Anticoncepción en España, basada en dos mil entrevistas a mujeres en edad fértil (de 15 a 49 años), realizada por el equipo Daphne para conocer sus hábitos en materia de anticoncepción.

El informe muestra una consolidación favorable del uso de métodos anticonceptivos, que utilizan el 75 por ciento frente al 79 por ciento de las mujeres que lo hacían en 2009, ha explicado uno de los responsables del estudio, Javier Martínez, quien ha admitido que la crisis ha podido incidir en este descenso, "porque los métodos cuestan".

Así, en ese mismo periodo, se ha reducido del 37,3 al 35,6 por ciento el uso del preservativo; del 17,9 al 16,3 el de la píldora y del 1,5 al 1,3 el uso de ambos métodos.

El informe también señala un aumento del porcentaje de mujeres que no utilizan ningún sistema para evitar el embarazo -del 21 por ciento en 2009 al 24,8 en 2011-.

En España se usa el doble que en el resto de Europa el preservativo, mientras que la píldora anticonceptiva la mitad.

Entre las razones se encuentran el mantenimiento de "falsas creencias y mitos sobre algunos métodos hormonales, como que la píldora engorda" o que es necesario descansar de su uso, ha explicado el doctor Martínez, jefe del servicio de Ginecología y Obstetricia del Hospital Severo Ochoa de Madrid.

"Hay que trabajar para reducir el alto riesgo de embarazo", ha destacado Isabel Serrano, presidenta de la Federación de Planificación Familiar Estatal, quien ha recordado que de los cerca de dos millones de mujeres que asumen el riesgo de un embarazo la mitad es por no adoptar ninguna prevención y la otra mitad usan el preservativo pero no en todas sus relaciones.

En concreto, la mitad de las mujeres justifican su uso intermitente por ser una relación imprevista, el 35 por ciento por interferir en el momento de la relación y el 10 por ciento por el estado de euforia del momento.

Respecto a la fuente de información, la mayoría de las mujeres más jóvenes lo hacen a través de su entorno social (familia, amigos y colegio), mientras que las de mayor edad tienen en cuenta en mayor proporción la información sanitaria.

Ambos responsables médicos han apostado por la educación como factor determinante en el cambio de los comportamientos anticonceptivos.

"Tenemos que conseguir que se incluya la educación sexual en el currículo escolar, para que se fije un horario", ha asegurado la ginecóloga Isabel Serrano, quien ha apostado por hacerlo "en edades tempranas -desde 6 a 8 años-, aunque con contenidos pactados con la comunidad escolar".

Los responsables médicos se han opuesto a una reforma de la ley del aborto.

"Sería un error hacerlo, porque se ha consolidado en estos dos años", ha opinado Martínez, quien ha recordado que la legislación española es similar a la de otros países de Europa.

Para la ginecóloga, "no hay que olvidar que la ley no se refiere sólo al aborto, sino también a educación sexual y reproductiva".

Notícia apareguda al diari ADN, el 25 d'octubre de 2011

EUTANÀSIA

L’eutanàsia es defineix com l’acció que consistix en provocar la mort d’altre per a evitar-li els patiments relacionats amb la seua malaltia o per a evitar la prolongació artificial de la vida. Per a que siga considerada com a tal, el malalt ha de patir una malaltia terminal o incurable i el personal sanitari ha de contar expressament amb el consentiment del malalt.

El concepte està associat a la mort sense patiment físic, els metges son els responsables de executar la eutanasia, amb el suport dels familiars del malalt, encara que hi ha casos on el malalt es trobe en condicions d’escollir sobre el seu propi cos i solicita l’aplicació de l’eutanasia.
La etimologia de la paraula eutanàsia prové del grec efthanasía formada per “ef” (be) i “thánatos” (mort): el bon morir.

Podem diferenciar dos tipus d’eutanàsia: eutanàsia directa i eutanàsia indirecta.
L’eutanàsia directa consisteix en avançar l’hora de la mort en el cas d’una malatia incurable. Aquesta posseeix dues formes, activa i passiva. La forma activa consisteix en provocar una mort indolora a petició de l’afectat , el cas més freqüentment mostrat és el càncer, però poden ser també malalties incurables com la sida. Es recurreix a substàncies especialment mortíferes o a una sobredosis de morfina.

La forma passiva consisteix en deixar de tractar la complicació, per exemple una bronconeumonia o de alimentar per via parenteral o altra al malalt, amb el qual es precipita el termini de la vida, és una mort per omissió. Pot revestir en dues formes: la abstenció terapèutica i la suspensió terapèutica. En el primer cas no s’inicia el tractament i en el segon es suspèn el ja iniciat ja que es considera que prolongar el viure, és prolongar el morir.

La eutanàsia indirecta consisteix en efectuar procediments terapèutics que tenen com a efecte secundari la mort, per exemple la sobredosis de analgèsics, com és el cas de la morfina per a calmar els dolors. Ací la intenció, sens dubte no és acurtar la vida sinó aliviar el sofriment i el altre és una conseqüència no desitjada. Entra així el que s’anomena doble efecte, que resulta previst però no buscant que siga adelantada la mort del pacient.

Conductes de salut: L'ÚS DEL PRESERVATIU

Les conductes de salut són aquelles relacionades amb l'estat de salut de la persona. Dintre d'aquestes conductes podem diferenciar entre patògens comportamentals i inmunògens comportamentals.

Són patògens comportamentals totes aquelles accions o hàbits insalubres, com puga ser fumar massa, el consum excessiu d'alcohol o menjar en excés aliments com la bolleria industrial.

Parlariem d'inmunògens comportamentals en el cas d'accions o hàbits saludables, com per exemple fer esport moderadament, dormir les hores que cal, posar-se el cinturó de seguretat al cotxe o l'ús del preservatiu.

El video que podeu veure a continuació és precisament un spot d'una campanya francesa a favor de l´ús del preservatiu. És un video molt visual que no utilitza paraules i pot ser això ha sigut una de les claus per al seu èxit a internet.