Considerada pels crítics com una de les obres mestres del cinema i guanyadora de 5 Oscars, Alguien voló sobre el nido del cuco és una pel·lícula basada en la novela homònima de Ken Kesey. Dirigida per Milos Forman, va ser estrenada el 1975 als Estats Units.
La història narra la estància de Randle Patrick McMurphy (Jack Nicholson) en un manicomi, després d’haver-se lliura’t dels treballs forçosos en una institució penitenciària fent-se passar per malalt mental per a poder passar, aparentment, una reclusió més agradable. Allí McMurphy, d’esperit lliure, coneixerà als seus companys interns, que a la residència psiquiàtrica es troben protegits i allunyats d’una societat que els margina com a sers indesitjables per al sistema. Però la realitat és que els interns sofreixen la estricta disciplina del centre personificada en la enfermera-cap Ratched, que darrere d’una façana de falsa dolçor i comprensió, els sotmet a unes normes estrictes que no són més que la extensió de la societat de l’exterior que els arracona i els desprècia.
El nus de la pel·lícula ens mostrarà la lliuta de McMurphy per la llibertat individual i contra l’autoritat que els manté alienats i els nega qualsevol expressió personal que no siga contemplat dins de les seues regles. S’enfrontarà a la enfermera Ratched i posarà tots els seus esforços en que els seus companys s’animen a pensar per sí mateixos, a tindre vida pròpia, a lliutar contra allò que els oprimeix, a trencar i no obeïr aquelles ordres que els pareixen irracionals.
Alguien voló sobre el nido del cuco ens mostra el tracte que reben moltes vegades els interns d’un hospital o centre psiquiàtric, els quals pateixen una despersonalització i un tracte que els deixa en una baixa activitat concient.
Però la pel·lícula va més enllà. Critica qualsevol sistema de poder que anule la llibertat de l’ésser humà i reflexiona sobre els no sempre encertats mecanismes de convivència social que tots acceptem com a vàlids, encara que en molts casos es basen en el rebuig a allò diferent i l’aïllament de qualsevol conducta que se n’ixca d’unes estrictes normes de les que, per activa o per passiva, tots som responsables.
Com a conseqüència del fracàs dels manicomis com instruments de curació a finals del segle XIX, naix la voluntat de liberalitzar i humanitzar les condicions de tractament dels malalts psiquiàtrics.
Des d’aleshores, la psiquiatria s’orienta cap a un doble objectiu: dotar als llocs d’internament d’un caràcter autènticament mèdic, i simultàniament desenvolupar accions preventives fora del medi hospitalari.
Després de la segona guerra mundial, els psiquiàtrics aspiren a una renovació i es produeix un vertader impuls per modificar els conceptes psiquiàtrics vigents fins al moment. Es produeixen nombroses declaracions destinades a reintegrar al “boig de la societat” i anar més enllà del seu internament en un manicomi.
Es defineix la política relativa a la creació d’unitats de salut mental, els seus objectius específics i els seu programa i es subratlla la necessitat de donar-li continuïtat a l’assistència.
Cada unitat està formada per estructures horitzontals plenament integrades en la societat i es concebeix com un element de coordinació entre l’hospitalització i la extra hospitalització en el context d’un tot que intenta reproduir una unitat orgànica.
Es important el desenvolupament experimentat per les estructures alternatives a la hospitalització a temps complet en els últims 15 anys encara que encara existeix una gran heterogeneïtat entre les diferents unitats.
Actualment existeix un ferm propòsit de fomentar les alternatives extra hospitalàries , sense abandonar per complet el sistema hospitalari. Aquest desenvolupament es basa fonamentalment en potenciar els aspectes metge socials com a alternativa als ingressos prolongats.
La transició desde el predomini de la hospitalització cap a la assistència ambulatòria permet una major integració de la psiquiatria en el sistema de salut i ha sigut possible gracies a tots aquells professionals que, desde fa 20 anys estan intentant concretar l’evolució de la psiquiatria.
Cal destacar que el augment de l’assistència denominada alternativa fa que les famílies assumeixen cada volta més responsabilitats, que fins la data eren competència de la institució psiquiàtrica a temps complet. Aquesta transferència de responsabilitats deu d’acompanyar-se del suport constant a les famílies i els equips de psiquiatria deuen implicar-se a fons entorn dels pacients.
HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA
L’evolució de la psiquiatria en aquest segle ha transformat una assistència psiquiàtrica asilar, centrada en l’ internament i en el manicomi, en altra centrada en la comunitat. En la psiquiatria comunitària es pretén que l’hospitalització soles siga necessària per períodes de duració limitada, en circumstàncies concretes, i sempre enquadrada en un abordatge terapèutic i un programa assistencial ampli que tracte d’evitar la institucionalització dels pacients psiquiàtrics crònics i greus.
Indicacions d’hospitalizació en unitats d’ aguts
El psiquiatra que até a un pacient amb regularitat, o en el seu defecte, el que até d’urgència hospitalària ha de decidir a voltant de la necessitat d’ingressar a un pacient donat en una unitat d’aguts. En tots els casos s’ha de comunicar raonadament al pacient (si està en condicions de comprendre) aquesta decisió i les condicions clíniques i legals en les que té lloc.
L’hospitalització de pacients psiquiàtrics en Unitat d’aguts sol estar indicada en les següents circumstàncies:
1. Conducta suïcida
La decisió d’ingresar o no al pacient depén, generalment de tres factors:
Risc suïcida del pacient en un futur immediat.
Necessitat de tractament de la malaltia psiquiàtrica de base.
Repercussió medicoquirúrgica d’un intent de suïcidi dut a terme.
Entre los suïcides es solen ingressar:
Pacients amb activitat psicòtica.
Pacients sota la influencia de drogues, especialment al·lucinògens.
Pacients que, sota el intent autolític, careixen de soport familiar ni social.
Pacients que, sota el intento autolític, mantenen ideació o intenció suïcida o sistematologia depressiva greu.
2. Agitació psicomotriu
Criteris d’ingrés:
Presencia d’element crític o factor somàtic que actua com a causa de l’agitació y no es pot controlar ambulatòriament.
Agitació psicòtica, especialment en casos d’esquizofrènia o mania, en els que la família no pot controlar al pacient. Ocasionalment pot intentar-se el control ambulatori d’alguns d’aquests casos si la família pot acceptar la responsabilitat de control de la medicació i de la conducta del malalt, i es pot oferir seguiment ambulatori pròxim.
3. Síndrome d’abstinència alcohòlica
L’ingrés en aquest cas sol dur-se a terme en altres serveis hospitalaris diferents al de la psiquiatria i els psiquiàtres de l’hospital solen atendre els problemes de conducta d’aquests pacients com consultors dels respectius servicis. Els criteris recomanats d’hospitalització en estos casos son:
Delirium Tremens ,Alucinosis,Convulsions en el pacient, Encefalopatía de Wernicke-Korsakoff, Febra superior a 38,5º, Traumatisme craneal amb perduda de consciencia. Etc.
Tipus d’hospitalització
Segons el còdig Civl dels distints països es contemplen distints tipus d’ingressos psiquiàtrics. A Espanya existeixen 2 tipus de procediments d’ingrés:
1. Ingrés voluntari
En aquest cas els pacients sol·liciten el seu ingrés (i l’accepten per escrit) en un servici de psiquiatria hospitalària per decisió pròpia o per consell del seu metge. Si el servei de psiquiatria es tancat el ingrés implica acceptar (amés de la resta de normes de la institució) el no eixir del servici sense autorització mèdica. El alta mèdica té lloc per decisió del metge però el pacient pot sol·licitar l’alta com a decisió unilateral.
2. Ingres involuntari
L’ ingrés involuntari pot produir-se amb una autorització o una ordre judicial entregada a un familiar o amic quan l’estat psiquiàtric del pacient represente un perill per a sí mateix o per als demés. El psiquiatra de guàrdia de la institució a la que acudeix amb un pacient en règim d’urgència està també facultat per ingressar a un pacient per raons de risc encara que no existeisca autorització judicial. En tot cas, el centre hospitalari està obligar a comunicar al jutge corresponent que s’ha produït tal ingrés involuntari.
HOSPITALIZACIÓ A DOMICILI UNA ALTERNATIVA A L’HOSPITALIZACIÓ CONVENCIONAL. LINIES DE FUTUR
Dr. Ignacio López-Benito
Dra. Rosario Baydal
Unitat d’Hospitalizació a domicili
Hospital Marina alta de Denia. Alicante. España.
L’hospitalització a domicili (HAD) es una opció assistencial que ha demostrat la seua utilitat i tot i que han estat definides les seues funcions, indicacions, organització i rentabilitat per a la majoria dels professionals sanitaris continua sent una activitat no massa coneguda. El propòsit d’aquest article es difondre en l’àmbit dels neuròlegs la opció assistencial que suposa la HAD.
L’hospitalització a domicili es defineix com un conjunt de tractaments i cuidats sanitaris proporcionats al domicili d’una complexitat, intensitat i duració comparables a les que rebria eixe mateix pacient a l’hospital convencional
A la Comunitat Valenciana, surgeix la HAD en 1990. Es una Comunitat Autònoma, situada a l’est de la península en la costa mediterrània, amb 3.800.000 habitants- un 13,4% majors de 65 anys i una població urbana concentrada a la franja costera amb importants nuclis de residents europeus de la tercera edat. Aquesta situació fa que les autoritats sanitàries es plantegen alternatives sanitàries a la hospitalització convencional, ja que tot pareix indicar que el domicili del pacient i el seu entorn habitual accelera el procés de recuperació, amb menor risc de yatrogènia i un menor cost social. El domicili amb el suport sanitari i social adequat es en molts casos el millor lloc terapèutic i la opció més desitjada pel pacient i la família. En conseqüència la missió fonamental de la HAD seria millorar la qualitat assistencial aconseguint mantindre o reubicar ràpidament al domicili al major nombre possible de pacients que heu necessiten i que heu desitgen, mitjançant un suport assistencial especialitzat. En termes operatius una HAD actuaria com a equip de suport de l’Hospital d’aguts, com equip de suport de la atenció primària i en alguns casos com unitat de valoració i ubicació de pacients al seu millor lloc terapèutic a demanda de qualsevol dispositiu sanitari de la comunitat
L’estància en l’hospital comença en la unitat de Admissió , situada front a la port principal, a on tindran l’ordre d’ingrés del seu metge. Esta unitat s’encarrega de transmetre tota la documentació necessària per a l’ ingrés i li dirigirà a la unitat d’hospitalització que li ha sigut asignada.
tant si l’ ingrés es programat com si el realitza pel servei d’Urgències, deu de presentar el document nacional d’identitat o el passaport i la targeta sanitària individual que dona dret a rebre assistència publica.
L'ESTÀNCIA
Quan arriba a la unitat d’hospitalització li acollirà el personal d’infermeria, que li atendrà i li informarà durant tota la seua estància en el. Amés, se li farà una primera valoració del seu estat de salut en el moment de l’ ingrés. Si necessita ajuda pot polsar el timbre que hi ha a la capçalera del llit.
Donada la importància de la alimentació en molts malalts, es necessari que segueixa la dieta que li han fixat els metges i que li ha servit la cuina del hospital.
El metge informarà del seu estat durant el pase de visites. Com norma general també informarà als seus acompanyants.
En el cas de que el tinguen que operar o li tinguen que realitzar alguna proba diagnòstica important, el metge parlarà amb el pacient, junt amb la família, excepte si la situació requereix una actuació urgent. Per a que quede constància, deurà de donar la seua autorització firmant la fulla de Consentiment Informat.
durant la intervenció quirúrgica o la proba diagnòstica, es aconsejable que els seus familiars esperen en la habitació o en la sala de estar de la planta. Una volta haja acabat el metge responsable els informarà.
ACOMPANYANT I VISITES
Pot disposar de la companyat d’un familiar de forma permanent durant el temps que estiga ingressat
Els dies laborables durant el matí es realitzen les visites assistencials i les cures. Per això, l’horari de visita de familiars i amics es de dilluns a dissabte de 15:30 a 20:30 y diumenges i festius de 10:00 a 14:30 i de 15:30 a 20:30.
Per a garantir el descans del pacient i el de la resta de persones ingressades, soles està permesa la visita simultània de dos persones per pacient. En cas de coincidir més visites, té al seu abast les sales de estar de cada planta.
L’ambient hospitalari no es aconsejable per als xiquets. Per tant, li recomanen que no duguen al hospital xiquets menors de catorze anys.
L’ALTA HOSPITALÀRIA
El seu metge responsable li donarà informació sobre la evolució del seu estat de salut i li anunciarà amb antelació la data de la seua eixida. Arribat a este punt se li entregarà un informe clínic ce alta hospitalària.
