RAMON SAMPEDRO

Ramon Sampedro va nàixer el 5 de gener de 1943 a Xuño, A Coruña. Als 19 anys va partir en un vaixell noruec amb la intenció de conéixer món. Als 25 anys va sofrir un accident, al tirar-se de cap al aigua desde una roca un dia de resaca marítima.

Va quedar immòbil de coll cap a baix i postrat definitivament a un llit. Ramón tornà a casa amb la seua família. Estava decidit a morir. La paràlisis total del seu cos l’impedia dur a terme la decisió pels seus propis mitjos. Aleshores optà per entablir un procediment legal per a aconseguir el seu objectiu.

Una demanda que va extendre durant anys, que va rebre gran acolliment per part del mitjans de comunicació nacionals i internacionals, però no alcançà els resultats previstos. En 1996, Ramón publicà els seus escrits agrupats en un llibre, “CARTAS DESDE EL INFIERNO” i més tard, una sèrie de poemes” CANDO EU CAIA”. 

En 1998, va decidir dur a terme el plà de acabar amb la seua vida per enverinament de cianur potàsic i que no implicase a ningú dels seus essers próxims. Va morir el 12 de gener de 1998.

A continuació vos mostrem un video de la pel·lícula Mar adentro, de Alejandro Amenábar. Guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, relata la història real de Ramón Sampedro. En aquest fragment el protagonista (Javier Bardem) fa una reflexió molt interessant sobre el seu estat i la mort digna que ell reclama, just abans d'administrar-se la dosi letal de cianur potàsic que acabaria amb la seua vida.

Se reduce el uso de anticonceptivos y se mantiene el alto riesgo de embarazo

El uso de la píldora y el preservativo, los métodos anticonceptivos más utilizados en España, se ha reducido en los últimos dos años, mientras que se mantiene una elevada exposición al riesgo de embarazo no deseado, en el que se incluyen casi dos millones de mujeres.

Son algunas de las conclusiones de la VII Encuesta Bayer de Anticoncepción en España, basada en dos mil entrevistas a mujeres en edad fértil (de 15 a 49 años), realizada por el equipo Daphne para conocer sus hábitos en materia de anticoncepción.

El informe muestra una consolidación favorable del uso de métodos anticonceptivos, que utilizan el 75 por ciento frente al 79 por ciento de las mujeres que lo hacían en 2009, ha explicado uno de los responsables del estudio, Javier Martínez, quien ha admitido que la crisis ha podido incidir en este descenso, "porque los métodos cuestan".

Así, en ese mismo periodo, se ha reducido del 37,3 al 35,6 por ciento el uso del preservativo; del 17,9 al 16,3 el de la píldora y del 1,5 al 1,3 el uso de ambos métodos.

El informe también señala un aumento del porcentaje de mujeres que no utilizan ningún sistema para evitar el embarazo -del 21 por ciento en 2009 al 24,8 en 2011-.

En España se usa el doble que en el resto de Europa el preservativo, mientras que la píldora anticonceptiva la mitad.

Entre las razones se encuentran el mantenimiento de "falsas creencias y mitos sobre algunos métodos hormonales, como que la píldora engorda" o que es necesario descansar de su uso, ha explicado el doctor Martínez, jefe del servicio de Ginecología y Obstetricia del Hospital Severo Ochoa de Madrid.

"Hay que trabajar para reducir el alto riesgo de embarazo", ha destacado Isabel Serrano, presidenta de la Federación de Planificación Familiar Estatal, quien ha recordado que de los cerca de dos millones de mujeres que asumen el riesgo de un embarazo la mitad es por no adoptar ninguna prevención y la otra mitad usan el preservativo pero no en todas sus relaciones.

En concreto, la mitad de las mujeres justifican su uso intermitente por ser una relación imprevista, el 35 por ciento por interferir en el momento de la relación y el 10 por ciento por el estado de euforia del momento.

Respecto a la fuente de información, la mayoría de las mujeres más jóvenes lo hacen a través de su entorno social (familia, amigos y colegio), mientras que las de mayor edad tienen en cuenta en mayor proporción la información sanitaria.

Ambos responsables médicos han apostado por la educación como factor determinante en el cambio de los comportamientos anticonceptivos.

"Tenemos que conseguir que se incluya la educación sexual en el currículo escolar, para que se fije un horario", ha asegurado la ginecóloga Isabel Serrano, quien ha apostado por hacerlo "en edades tempranas -desde 6 a 8 años-, aunque con contenidos pactados con la comunidad escolar".

Los responsables médicos se han opuesto a una reforma de la ley del aborto.

"Sería un error hacerlo, porque se ha consolidado en estos dos años", ha opinado Martínez, quien ha recordado que la legislación española es similar a la de otros países de Europa.

Para la ginecóloga, "no hay que olvidar que la ley no se refiere sólo al aborto, sino también a educación sexual y reproductiva".

Notícia apareguda al diari ADN, el 25 d'octubre de 2011

Premi medic d'animació

No és un tema concret de l'assignatura, pero és curios i val la pena vore el video.

EUTANÀSIA

L’eutanàsia es defineix com l’acció que consistix en provocar la mort d’altre per a evitar-li els patiments relacionats amb la seua malaltia o per a evitar la prolongació artificial de la vida. Per a que siga considerada com a tal, el malalt ha de patir una malaltia terminal o incurable i el personal sanitari ha de contar expressament amb el consentiment del malalt.

El concepte està associat a la mort sense patiment físic, els metges son els responsables de executar la eutanasia, amb el suport dels familiars del malalt, encara que hi ha casos on el malalt es trobe en condicions d’escollir sobre el seu propi cos i solicita l’aplicació de l’eutanasia.
La etimologia de la paraula eutanàsia prové del grec efthanasía formada per “ef” (be) i “thánatos” (mort): el bon morir.

Podem diferenciar dos tipus d’eutanàsia: eutanàsia directa i eutanàsia indirecta.
L’eutanàsia directa consisteix en avançar l’hora de la mort en el cas d’una malatia incurable. Aquesta posseeix dues formes, activa i passiva. La forma activa consisteix en provocar una mort indolora a petició de l’afectat , el cas més freqüentment mostrat és el càncer, però poden ser també malalties incurables com la sida. Es recurreix a substàncies especialment mortíferes o a una sobredosis de morfina.

La forma passiva consisteix en deixar de tractar la complicació, per exemple una bronconeumonia o de alimentar per via parenteral o altra al malalt, amb el qual es precipita el termini de la vida, és una mort per omissió. Pot revestir en dues formes: la abstenció terapèutica i la suspensió terapèutica. En el primer cas no s’inicia el tractament i en el segon es suspèn el ja iniciat ja que es considera que prolongar el viure, és prolongar el morir.

La eutanàsia indirecta consisteix en efectuar procediments terapèutics que tenen com a efecte secundari la mort, per exemple la sobredosis de analgèsics, com és el cas de la morfina per a calmar els dolors. Ací la intenció, sens dubte no és acurtar la vida sinó aliviar el sofriment i el altre és una conseqüència no desitjada. Entra així el que s’anomena doble efecte, que resulta previst però no buscant que siga adelantada la mort del pacient.

Conductes de salut: L'ÚS DEL PRESERVATIU

Les conductes de salut són aquelles relacionades amb l'estat de salut de la persona. Dintre d'aquestes conductes podem diferenciar entre patògens comportamentals i inmunògens comportamentals.

Són patògens comportamentals totes aquelles accions o hàbits insalubres, com puga ser fumar massa, el consum excessiu d'alcohol o menjar en excés aliments com la bolleria industrial.

Parlariem d'inmunògens comportamentals en el cas d'accions o hàbits saludables, com per exemple fer esport moderadament, dormir les hores que cal, posar-se el cinturó de seguretat al cotxe o l'ús del preservatiu.

El video que podeu veure a continuació és precisament un spot d'una campanya francesa a favor de l´ús del preservatiu. És un video molt visual que no utilitza paraules i pot ser això ha sigut una de les claus per al seu èxit a internet.

Interessos econòmics de les grans empreses farmacètiques: PROMOCIÓ DE MALALTIES

Les empreses farmacèutiques es dediquen a la fabricació, preparació i comercialització de productes medicinals per al tractament i també per a la prevenció de les malalties, la qual cosa suposa gran beneficis econòmics.
La indústria farmacéutica és un dels sectors empresarials més rentables i influients del món, el que produeix al mateix temps elogis per les seues contribucions a la salut, i les critiques per les seues campanyes de marketing per influir en els goberns, amb la finalitat d’augmentar els preus, extendre les seues patents i amb això els seus beneficis empresarials.

Els seus crítics les acusen de promoció de malalties. És una expresió que es referix al esforç que realitzarien les companyies farmacèutiques per cridar l’atenció sobre condicions o enfermetats freqüentment inofensives amb objecte d’incrementar la venda de medicaments mitjançant campanyes publicitàries, estudis que intenten medicalitzar qualsevol dolència, etc.

Aquestes empreses utilitzen diverses estratègies de promoció de malalties:
- Redefinir i augmentar la prevalència de les enfermetats. Exemple: afirmar que la prevalència de la disfunció sexual femenina és d’un 43%, percentatge major del que és en realitat.
- Promocionar el tractament de problemes lleus o de mitjana gravetat com indicis de malalties més greus. Exemple: el síndrome de colon irritable o l’ansietat.
- Transformar els riscos en enfermetats. Exemple: la osteoporosis
- Augmentar la preocupació sobre futures enfermetats en poblacions sanes.
- Convertir els problemes personals i socials en transtorns de salut diagnosticables i amb necessitat de tractament. Exemple: convertir la timidesa en fòbia social.

El sistema no està preparat per a oferir serveis preventius o de promoció de la salut. Com que primen els interessos econòmics, el sistema sanitari no es preocupa tant de la prevenció com de la cura d’enfermetats.
Davant de tot açò, podriem enumerar possibles formes per a l’optimització de la prevenció de la salut:
- Unió dels professionals metges per a donar despostes davant les campanyes de medicalització.
- Sensibilitzar a la població per a contrarrestar les campanyes publicitàries.
- Fomentar la pressa de decisions donant suport a la intel·ligència sanitària.
- Denunciar públicament als responsables de la promoció de malalties.

Dia Mundial de la Salut

 El passat 10 d'Octubre es celebrà el Dia Mundial de la Salut Mental, un acte que pretén sensibilitzar a la societat cap als problemes relacionats amb esta temàtica.

Les persones amb discapacitat mental lluiten cada dia per eixir endavant dins d'este món on s'enfronten a un rebuig generalitzat, buscant programes de suport i rehabilitació per a integrar-se en la vida social.

Hui, diumenge 23 d'Octubre s'ha celebrat en la Plaça de la Verge una concentració de diferents col·lectius i associacions per a reivindicar una millora en la qualitat de vida de les persones que tenen una enfermetat mental, així com dels seus familiars i totes les persones del seu entorn.

El seu objectiu és que l'atenció mèdica aplegue cada dia a més persones i que sigam conscients de que aquells que patixen enfermetats mentals necessiten menys exclusió, menys discriminació i més ajuda per a poder desenvolupar-se i viure millor.

SICKO

Sicko és una pel·lícula documental del director Michael Moore que aborda els problemes de la sanitat als Estats Units, comparant-la amb la sanitat d'altres païssos com França, Gran Bretanya, Canadà i finalment Cuba. Mitjançant la ironia i un toc d'humor ens mostra els problemes i situacions dramàtiques que es viuen al país més poderós del món al voltant del seu sistema sanitari. Basat en grans companyies d'assegurances privades, exclouen totalment a 50 milions de nord-americans. Segons Michael Moore, la pel·lícula no va dirigida tant a aquestos 50 milions, com als altres 250 que gaudeixen d'una assegurança privada o que almenys creuen estar coberts per una d'aquestos grans companyies.

En aquest video podem veure l'anàlisi que fa de la pel·lícula la doctora Gema Pardo Moreno al programa Cinexpress, de Canal +.

En definitiva el que ens mostra Sicko és la utilització mercantilista de la sanitat i, per extensió, de la vida de les persones que no poden pagar-se una assegurança als Estats Units.

BENVINGUTS!

Som Eva, Amparo, Marc i Ulisses, un grup d'alumnes de l'assignatura Psicologia Social de la Salut, impartida per la professora Núria Albiñana Cruz, a la Facultat de Psicologia de la Universitat de València. Al llarg d'aquest quadrimestre anirem fent diferents entrades sobre els temes que més ens interessen relacionats amb l'assignatura. Esperem que vos agrade tant seguir-lo com a nosaltres desenvolupar-lo.