John Q

John Q és una pel·lícula estrenada l'any 2002 als EUA. Està protagonitzada per Denzel Washington i dirida per Nick Cassavetes.

Narra la història d'una família americana humil, que de sobte es troben amb un aconteixement inesperat: el seu fill Michael cau desplomat mentre juga un partit a bèisbol. Ràpidament els seus pares, Denise i John el porten a l'hospital on li diagnostiquen una insuficiència cardíaca, que va empitjorant i que li causarà la mort si no li fan un transplantament de cor. Llavors és quan informen a John i Denise que la operació costarà 250.000 dòlars, i que la seua assgurança privada no cubrirà els costos, quan ells creien que si que estaven coberts.

John va intentar reunir els diners però la quantitat era inalcançable i comencen a desesperar-se per no trobar una solució a la malaltia del seu fill. Finalment John pren una decisió dràstica: Segresta l'hospital amb varies persones dins amb la intenció que es trobe una solució per al seu fill.

John Q qüestiona el sitema sanitari privat, que és el que tenen als Estats Units d'Amèrica, i que sembla que s'està intentant promocionar a Europa. Quan són entitats privades les que s'encarreguen de la sanitat, fan el mateix que amb la resta d'àmbits: màxim benefici amb el mínim cost. Si això passa per deixar morir a un pacient, en moltes ocasions ho faran. Si no s'arriba a eixes circumstàncies, possiblement s'estalviaran unes proves, uns tractaments o simplement un dia a l'hospital.

MALALTIES RARES

Segons la Unió Europea les malalties poc comunes son enfermetats potencialment mortals o crònicament debilitants, les quals la seua prevalència és tan baixa (menys de 5 casos per cada 10.000 habitants) que requereixen esforços combinats per a reduir el nombre d’afectats, prevenir les morts perinatals e infantils i mantenir la qualitat de vida dels malalts.
Es calcula que en els actuals coneixements científics es considera que entre 5.000 i 8.000 malalties rares diferents afecten fins un 6% de la població total de la UE en algun moment de sa vida, ascendint a un 8% de la població mundial.
En total, s’estima que en Espanya existixen més de 3 milions de persones amb enfermetats poc freqüents, per esta raó qualsevol persona pot patir una patologia poc freqüent en qualsevol etapa de la vida.
 

FEDER: Federación Española De Enfermedades Raras
 

Federació composada per més de 200 associacions que treballa d’una forma integral ambles famílies amb malalties rares a través de projectes i serveis destinats a millorar la seua qualitat de vida.
Esta associació treballa per a que les persones que patixen una malaltia poc freqüent tinguen les mateixes oportunitats en la vida que la resta de la societat, sense importar la raresa de la seua malaltia, representant els seus drets i representant la seua veu.

El passat 7 de Novembre es va aprovar per unanimitat en l’Assemblea Nacional d’Educadors, el projecte reformatori a la Llei Orgànica de la Salut vigent per a incloure un capítol referent a les Enfermetats Rares o Òrfenes i Catastròfiques.

D’esta manera, s’implementaran les accions necessàries per a l’atenció en salut dels malalts que les pateixquen amb la finalitat de millorar la seua qualitat i expectatives de vida. Les persones que pateixquen estes malalties seran considerades en condicions de doble vulnerabilitat.
 

Exemples de malalties rares:

- Síndrome de Guilles de la Tourette
 

- Enfermetat de Von Willebrand

- Síndrome de Alagille
 

- Arteritis de Takayasu
 

- Enfermedad de behçet
 

 - Síndrome de Susac
 

- Síndrome de Williams

Des d'aci pretenem sensibilitzar a les persones de que la prevalència d'estes enfermetats és important i que per això fan falta mes mesures de suport per tal de fer front cap a esta problemàtica.
Encara que pensem que les persones afectades siguen un nombre reduït comparades amb altres malalties mes comunes, estes malalties existeixen i per tant, cal buscar el suport adequat per tal de trobar una millora davant esta situació.

Podreu trobar més informació en:

http://www.enfermedades-raras.org/

Familias de personas con enfermedad mental y dependientes se concentran para pedir el pago de la deuda

A la concentración asistirán el presidente de la Asociación de Inserción laboral para Personas con Enfermedad Mental (Ispem), Venancio Ortega; la gerente de la Asociación Empresarial de Residencias y Servicios a Personas Dependientes de la Comunidad Valenciana (Aerte), María José Mira y representantes de la Asociación de Familiares de Personas con Enfermedad Mental, junto con trabajadores, representantes empresariales y familiares.

El portavoz de los familiares leerá un nuevo comunicado en el que reclamará la atención profesional para los enfermos mentales en la Comunitat Valenciana y reclamará a la Administración el pago de las prestaciones de dependencia adeudadas, ya que, de otro modo, advierten de que existe un "riesgo inminente" de que cerca de un millar de enfermos mentales se queden en la calle "antes de Navidad".

Concentración De Aerte En El Centro De Salud Mental Mentalia Puerto.

 Este acto forma parte de los paros patronales convocados por la Federación Empresarial de Asistencia a la Dependencia (FED), que comenzaron la semana pasada con la presencia en Valencia del presidente de la patronal nacional, José Alberto Echevarría. Los paros pretenden "trasladar a la sociedad la situación real de los dependientes en España con los que la Administración tiene una deuda global de casi 1.300 millones de euros".

Notícia apareguda al portal d'internet: http://www.diariocriticocv.com/ el 9 de Novembre de 2011

Interessos econòmics de les grans empreses farmacètiques: PROMOCIÓ DE MALALTIES

Les empreses farmacèutiques es dediquen a la fabricació, preparació i comercialització de productes medicinals per al tractament i també per a la prevenció de les malalties, la qual cosa suposa gran beneficis econòmics.
La indústria farmacéutica és un dels sectors empresarials més rentables i influients del món, el que produeix al mateix temps elogis per les seues contribucions a la salut, i les critiques per les seues campanyes de marketing per influir en els goberns, amb la finalitat d’augmentar els preus, extendre les seues patents i amb això els seus beneficis empresarials.

Els seus crítics les acusen de promoció de malalties. És una expresió que es referix al esforç que realitzarien les companyies farmacèutiques per cridar l’atenció sobre condicions o enfermetats freqüentment inofensives amb objecte d’incrementar la venda de medicaments mitjançant campanyes publicitàries, estudis que intenten medicalitzar qualsevol dolència, etc.

Aquestes empreses utilitzen diverses estratègies de promoció de malalties:
- Redefinir i augmentar la prevalència de les enfermetats. Exemple: afirmar que la prevalència de la disfunció sexual femenina és d’un 43%, percentatge major del que és en realitat.
- Promocionar el tractament de problemes lleus o de mitjana gravetat com indicis de malalties més greus. Exemple: el síndrome de colon irritable o l’ansietat.
- Transformar els riscos en enfermetats. Exemple: la osteoporosis
- Augmentar la preocupació sobre futures enfermetats en poblacions sanes.
- Convertir els problemes personals i socials en transtorns de salut diagnosticables i amb necessitat de tractament. Exemple: convertir la timidesa en fòbia social.

El sistema no està preparat per a oferir serveis preventius o de promoció de la salut. Com que primen els interessos econòmics, el sistema sanitari no es preocupa tant de la prevenció com de la cura d’enfermetats.
Davant de tot açò, podriem enumerar possibles formes per a l’optimització de la prevenció de la salut:
- Unió dels professionals metges per a donar despostes davant les campanyes de medicalització.
- Sensibilitzar a la població per a contrarrestar les campanyes publicitàries.
- Fomentar la pressa de decisions donant suport a la intel·ligència sanitària.
- Denunciar públicament als responsables de la promoció de malalties.

SICKO

Sicko és una pel·lícula documental del director Michael Moore que aborda els problemes de la sanitat als Estats Units, comparant-la amb la sanitat d'altres païssos com França, Gran Bretanya, Canadà i finalment Cuba. Mitjançant la ironia i un toc d'humor ens mostra els problemes i situacions dramàtiques que es viuen al país més poderós del món al voltant del seu sistema sanitari. Basat en grans companyies d'assegurances privades, exclouen totalment a 50 milions de nord-americans. Segons Michael Moore, la pel·lícula no va dirigida tant a aquestos 50 milions, com als altres 250 que gaudeixen d'una assegurança privada o que almenys creuen estar coberts per una d'aquestos grans companyies.

En aquest video podem veure l'anàlisi que fa de la pel·lícula la doctora Gema Pardo Moreno al programa Cinexpress, de Canal +.

En definitiva el que ens mostra Sicko és la utilització mercantilista de la sanitat i, per extensió, de la vida de les persones que no poden pagar-se una assegurança als Estats Units.