Es important aclarir el tipus de amor que existeix en una relació psicoterapèutica.
La relació terapèutica es asimètrica. Existeix, inclòs un pagament per mig. Assisteix una persona que necessita ajuda i existeix altre disposat a ajudar-la. Hi ha moltes maneres d’ajudar. El lloc d’un psicòleg es diferent al que ocupa un terapeuta ocupacional, un assistent social un professor, un metge. Son ajudes diferents.
El psicòleg està allí com a catalitzador. Deu deixar penjat el seu ser a la perxa d’entrada i donar-li la possibilitat a la persona-pacient a parlar de si mateix, amb ell mateix i els seus fantasmes. El pacient s’explatja en un discurs i el psicòleg l’escolta silenciosament. Al ser escoltat per l’altre, es dirigeix a aquest, com si heu fera al “seu altre”. El lloc del psicòleg es encarnat per tots aquells personatges interns, del pacient, amb qui necesita saldar els seuss deutes. En aquest proces, el pacient es trova amb si mateix i els seus fantasmes.
Relació psicòleg – pacient congnitiu-conductual
El procés terapèutic que s’estableix entre psicòleg i pacient es basa en una relació de confidencialitat qie s’ajusta al codi deontolólic del psicòleg així com a la Protecció de dades (llei orgànica 15/1999, de 13 de decembre, protecció de dades de caràcter personal). Amés sería recomanable que la relació es basara en la confiança, la proximitat, la profesionalitat i la naturalitat, elements que facilitaran la consecució de objectius. Tenir en compte el psicoleg orienta, no ordena i dona suport no resol, per tant la autonomia i les decisions del procés les dú el pacient que s’implica amb el seu esforç i cooperació.
La psicoterapia cognitiva considera que hi ha 3 factors bàsics que ajuden a mantenir la relació terapèutica iniciada (Beck, 1979):
A) La confiança bàsica: es tracta de la percepció del pacient que veu la relació amb el terapeuta com segura i no amenaçant i que li permita expressar les seues dificultats amb l’esperança de trobar solució a les seues dificultats. El terapeuta sopesa la seua intervenció i ajusta el seu rol a les respostes del pacient.
B) El rapport: es refereix en general, al acord de metes, objectius i procediments terapèutics entre el pacient i el terapeuta. Es útil que el terapeuta clarifique les expectatives terapèutiques que el pacient trau a teràpia. També el terapeuta es posa en la mateixa “ona” del pacient mitjançant la empatia, la acceptació i la autenticitat.
C) La col•laboració terapèutica: El terapeuta y el pacient formen un equip de treball que tenen com a fi detectar els pensaments negatius, els suposats personals i treballar la seua modificació (empirisme col•laboratiu).
S’expliquen al pacient tarees a desenvolupar, s’apliquen com tarees per a casa, es revisen les tarees en consulta i progressivament el pacient va tenint un paper més autònom en aquest procés.
La psicoteràpia cognitiva necessita que el pacient y el terapeuta conformen un equip de treball. Ara vorem quines son les tarees que ambdós tenen que desenvolupar (Beck, 1979).
La colaboració terapéutica
ATreball del pacient BTreball del terapeuta
1A-manifestar els seus pensaments, emocions i conductes referents a les seues dificultats 1B-ensenyar al pacient la relació entre pensaments- afectes- conductes y com registrar estes relacions.
2A-Registrar events que proporcionen relacions entre pensaments-afectes-conductes 2B-Enseñar al pacient a modificar els seus pensaments automàtics mitjançant habilitats cognitives-conductuals. Programar tarees per a casa per a la seua posada en practica
3A-Aplicar tarees per a casa de tipus cognitiu-conductual per a contrastar els seus pensaments automàtics 3B-Revisar amb el pacient estes tarees i desenvolupar les seues hablilitats amb elles. Arreplegar dades sobre hipótesis de suposats personals. Proposar al pacient la seua revisió mitjançant experiemts personals.
4A- Aplicar experiments personals 4B- Revisar els experiments personals. Prepara al pacient per al alta/seguiment. Identificació de problemes al respecte.
5A- Expressar preocupacions respecte al alta y recaigudes 5B- Alternatives a eixes preocupacions. Prevenció de recaigudes
6A- Acord sobre l’alta. Resum de la teràpia 6B-Acord sobre el alta. Resumen de la teràpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada