Considerada pels crítics com una de les obres mestres del cinema i guanyadora de 5 Oscars, Alguien voló sobre el nido del cuco és una pel·lícula basada en la novela homònima de Ken Kesey. Dirigida per Milos Forman, va ser estrenada el 1975 als Estats Units.
La història narra la estància de Randle Patrick McMurphy (Jack Nicholson) en un manicomi, després d’haver-se lliura’t dels treballs forçosos en una institució penitenciària fent-se passar per malalt mental per a poder passar, aparentment, una reclusió més agradable. Allí McMurphy, d’esperit lliure, coneixerà als seus companys interns, que a la residència psiquiàtrica es troben protegits i allunyats d’una societat que els margina com a sers indesitjables per al sistema. Però la realitat és que els interns sofreixen la estricta disciplina del centre personificada en la enfermera-cap Ratched, que darrere d’una façana de falsa dolçor i comprensió, els sotmet a unes normes estrictes que no són més que la extensió de la societat de l’exterior que els arracona i els desprècia.
El nus de la pel·lícula ens mostrarà la lliuta de McMurphy per la llibertat individual i contra l’autoritat que els manté alienats i els nega qualsevol expressió personal que no siga contemplat dins de les seues regles. S’enfrontarà a la enfermera Ratched i posarà tots els seus esforços en que els seus companys s’animen a pensar per sí mateixos, a tindre vida pròpia, a lliutar contra allò que els oprimeix, a trencar i no obeïr aquelles ordres que els pareixen irracionals.
Alguien voló sobre el nido del cuco ens mostra el tracte que reben moltes vegades els interns d’un hospital o centre psiquiàtric, els quals pateixen una despersonalització i un tracte que els deixa en una baixa activitat concient.
El nus de la pel·lícula ens mostrarà la lliuta de McMurphy per la llibertat individual i contra l’autoritat que els manté alienats i els nega qualsevol expressió personal que no siga contemplat dins de les seues regles. S’enfrontarà a la enfermera Ratched i posarà tots els seus esforços en que els seus companys s’animen a pensar per sí mateixos, a tindre vida pròpia, a lliutar contra allò que els oprimeix, a trencar i no obeïr aquelles ordres que els pareixen irracionals.
Alguien voló sobre el nido del cuco ens mostra el tracte que reben moltes vegades els interns d’un hospital o centre psiquiàtric, els quals pateixen una despersonalització i un tracte que els deixa en una baixa activitat concient.
Però la pel·lícula va més enllà. Critica qualsevol sistema de poder que anule la llibertat de l’ésser humà i reflexiona sobre els no sempre encertats mecanismes de convivència social que tots acceptem com a vàlids, encara que en molts casos es basen en el rebuig a allò diferent i l’aïllament de qualsevol conducta que se n’ixca d’unes estrictes normes de les que, per activa o per passiva, tots som responsables.
Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada