Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estils de vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estils de vida. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de desembre del 2011

Hàbits saludables i motivació

Una de les tasques prioritàries dels professionals sanitaris és promoure comportaments saludables en els pacients, tant per a millorar el seu nivell de salut com per a previndre malalties. La motivació o desig de canvi, per a modificar conductes i hàbits depèn de molts factors. Necessitem aprendre a desenvolupar habilitats que ens faciliten treballar la motivació dels pacients.

Les tècniques motivacionals es basen principalment en el respecte al pacient, les seues creences i escala de valors. Intenten estimular la motivació i afavoreixen el posicionament cap a hàbits sans emfatitzant els punts de vista del pacient i la seua llibertat per a escollir.


Model d'estadis de canvi

Prochaska i Diclemente, estudiant processos de canvi en persones trobaren que aquelles que aconsegueixen una millora en els estils de vida paSsen a través d’una sèrie d’estadis, cada un amb una actitut mental i tipus de motivació diferents. Descriviren el model d'estadis de canvi. Reflexa la realitat de que, en qualsevol procés de canvi, la persona gira varies voltes al voltant del procés abans d'arribar a un canvi estable. 




Cada estadi registra una actitud mental diferent i implica un tipus de motivació distint: 
- Precontemplació: En esta fase la persona no veu, o no vol veure, cap problema en la seua conducta com ho demostren les frases del tipus “ d'alguna cosa hi ha que morir
- Contemplació: La persona comença a tindre dubtes sobre la seua conducta. Comença a sopesar els pros i contres tot i que no es veu amb l’ànim de començar el canvi. "M'agradaria fer més exercici però m'aborreix". 
- Determinació: En este moment de la roda la persona decideix intentar un canvi i requereix tenir confiança en poder controlar la nova conducta "El día del meu aniversari deixaré de fumar".
- Canvi: En esta fase es posa en pràctica la decisió presa.
- Manteniment: La persona ha de concentrar-se activament en mantindre el canvi i consolidar-lo ja que les tentacions (atracció per la conducta antiga) estan presents. 
- Recaiguda: Es torna a la conducta anterior i a estadis anteriors, precontemplació i contemplació.

L'ajuda que el professional pot oferir als seus pacients consisteix en facilitar els avanços cap al següent estadi, coneguent que tenen necessitats i característiques diferents en cada ú d'ells . Podem identificar en quina fase del procés es troba i ajudar-li a anar transitant dins del cercle cap al canvi d'hàbits i el seu manteniment.

“Som allò que fem repetidament. L'excelència, doncs, no és un acte sinó un hàbit”.

diumenge, 27 de novembre del 2011

TRASTORNS ALIMENTARIS

Els trastorns alimentaris poden ser causats per diferents motius, entre d'altres per la pressió social i dels mitjans, que ens indueix a estar prims i també musculats, a pensar que una estètica determinada ens pot portar la felicitat i l'èxit. El trastorn sol venir quan es mira de controlar el pes amb mesures que perjudiquen la salut i la preocupació per l'aspecte físic esdevé una obsessió.

Anorèxia


La persona que té anorèxia deixa de menjar, s'aprima molt i es nega a mantenir-se dins els límits considerats normals.


Ortorèxia

Les persones ortorèctiques estan obsessionades per la qualitat dels aliments i tenen por de contaminar-se amb el menjar.

Obesitat

L'obesitat implica una acumulació excessiva de greix al cos. Presenta un risc alt de caure en malalties associades.

Bulímia

El qui en té menja compulsivament i d'amagat, i després ho vomita tot o bé fa un ús abusiu de laxants, entre altres.

Vigorèxia

Obsessionat per l'aspecte físic, el vigorèctic es passa nit i dia al gimnàs i pren fàrmacs per fer créixer la musculatura.

Si creus que algú del teu voltant pateix algun d'aquests trastorns, demana ajuda.

dilluns, 14 de novembre del 2011

ESTILS DE VIDA SALUDABLES

- Per a una salut física:
·      Dormir 7 o 8 hores cada dia.


·      Desdejunar cada matí i fer les menjades que toquen.
·      No menjar entre hores.


·      Aproximar-se al per convenient en funció de la talla.
·      No fumar.

·      Utilitzar moderadament l’alcohol o optar per l’abstinencia.


·      Realitzar amb regularitat alguna activitat física




- Per a una salut psicològica i social:
·      Tenir sentit de vida, objectius i plans d’acció.
·      Mantienit l’autoestima, el sentit de pertinença i la identitat.


·      Mantenir l’autodecisió i el desig d’apendre.
·      Brindar afecte i mantenir la integració social i familiar.



·      Tenir satisfacció amb la vida.


·      Promoure la convivència, solidaritat, tolerancia i negociació.

·      Capacitat d’autocura.
·      Ocupació del temps lliure i disfrute de les activitats d’oci.
·      Comunicació i participació a nivell familiar.

·      Accesibilitat a programes de salut, educació, culturals, recreatius...
·      Seguretat econòmica.