El concepte està associat a la mort sense patiment físic, els metges son els responsables de executar la eutanasia, amb el suport dels familiars del malalt, encara que hi ha casos on el malalt es trobe en condicions d’escollir sobre el seu propi cos i solicita l’aplicació de l’eutanasia.
La etimologia de la paraula eutanàsia prové del grec efthanasía formada per “ef” (be) i “thánatos” (mort): el bon morir.
Podem diferenciar dos tipus d’eutanàsia: eutanàsia directa i eutanàsia indirecta.
L’eutanàsia directa consisteix en avançar l’hora de la mort en el cas d’una malatia incurable. Aquesta posseeix dues formes, activa i passiva. La forma activa consisteix en provocar una mort indolora a petició de l’afectat , el cas més freqüentment mostrat és el càncer, però poden ser també malalties incurables com la sida. Es recurreix a substàncies especialment mortíferes o a una sobredosis de morfina.
La forma passiva consisteix en deixar de tractar la complicació, per exemple una bronconeumonia o de alimentar per via parenteral o altra al malalt, amb el qual es precipita el termini de la vida, és una mort per omissió. Pot revestir en dues formes: la abstenció terapèutica i la suspensió terapèutica. En el primer cas no s’inicia el tractament i en el segon es suspèn el ja iniciat ja que es considera que prolongar el viure, és prolongar el morir.
La eutanàsia indirecta consisteix en efectuar procediments terapèutics que tenen com a efecte secundari la mort, per exemple la sobredosis de analgèsics, com és el cas de la morfina per a calmar els dolors. Ací la intenció, sens dubte no és acurtar la vida sinó aliviar el sofriment i el altre és una conseqüència no desitjada. Entra així el que s’anomena doble efecte, que resulta previst però no buscant que siga adelantada la mort del pacient.
La etimologia de la paraula eutanàsia prové del grec efthanasía formada per “ef” (be) i “thánatos” (mort): el bon morir.
Podem diferenciar dos tipus d’eutanàsia: eutanàsia directa i eutanàsia indirecta.
L’eutanàsia directa consisteix en avançar l’hora de la mort en el cas d’una malatia incurable. Aquesta posseeix dues formes, activa i passiva. La forma activa consisteix en provocar una mort indolora a petició de l’afectat , el cas més freqüentment mostrat és el càncer, però poden ser també malalties incurables com la sida. Es recurreix a substàncies especialment mortíferes o a una sobredosis de morfina.
La forma passiva consisteix en deixar de tractar la complicació, per exemple una bronconeumonia o de alimentar per via parenteral o altra al malalt, amb el qual es precipita el termini de la vida, és una mort per omissió. Pot revestir en dues formes: la abstenció terapèutica i la suspensió terapèutica. En el primer cas no s’inicia el tractament i en el segon es suspèn el ja iniciat ja que es considera que prolongar el viure, és prolongar el morir.
La eutanàsia indirecta consisteix en efectuar procediments terapèutics que tenen com a efecte secundari la mort, per exemple la sobredosis de analgèsics, com és el cas de la morfina per a calmar els dolors. Ací la intenció, sens dubte no és acurtar la vida sinó aliviar el sofriment i el altre és una conseqüència no desitjada. Entra així el que s’anomena doble efecte, que resulta previst però no buscant que siga adelantada la mort del pacient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada