ESTIL DE VIDA ACTIU I SALUT: EL COLLEGE STUDY

El College Study sobre activitat física, salut i longevitat és un dels estudis més impressionants i de major envergadura quant al seguiment dels hàbits de salut d’una gran mostra de persones, quant al període avaluat i quant a la quantitat de dades registrades. Aquest estudi s’inicià a la segona dècada del segle XX (i encara seguia obert a l’any 2000). Es van prendre dades de 27.000 alumnes de les universitats de Harvard i de Pennsylvania que havien iniciat els estudis entre 1916 i 1950. El procediment que s’ha utilitzat per recollir dades es portar un seguiment amb qüestionaris periòdics  sobre hàbits de salut i activitats, existència de malalties diagnosticades específicament, pes i alçada, hàbits de tabaquisme, consum d’alcohol, història de malalties i morts familiars, activitats físiques (per exemple, activitat diària de caminar o pujar escales), activitats esportives i recreatives (tipus, planificació, freqüència, duració).

Per tal d’analitzar els resultats quant al nivell d’activitat física realitzada per les persones de la mostra, a partir dels qüestionaris es calcula un índex d’activitat física (IAF), expressat en quilocalories per setmana (kcal/setm), que permet classificar els subjectes en: a) sedentaris (menys de 500 kcal/setm); b) moderadament actius (de 500 a 1999 kcal/setm; c) vigorosament actius (més de 2000 kcal/setm).

L’any 1986 es publicà un dels primers informes importants sobre el seguiment de la relació entre activitat física i salut, el College Study Report de 1986. Les conclusions més importants d’aquest informe són les següents:

•          Els alumnes més actius viuen més temps i pateixen un risc menor de mort per malalties del cor i/o altres causes.
•          Els beneficis d’un estil de vida actiu s’incrementen gradualment quan augmenta el nivell d’activitat física.
•           Els beneficis majors es donen quan els subjectes sedentaris es tornen actius.
•           Els alumnes més actius (sobrepassen les 2000 kcal/setm) pateixen el risc menor de malaltia i viuen més anys.

En 1993 es publica un altre College Study Report, a partir de les dades obtingudes en el seguiment de 1988. El resultat més rellevant és que es troba un índex de mortalitat d’un 28% més baix en els individus que van passar de ser sedentaris a practicar activitats esportives moderadament intenses (de 500 a 1999 ckal/setm) durant un període de 11-15 anys que en aquells individus que van romandre sedentaris. En el gràfic es resumeixen els resultats amb la indicació del percentatge de reducció de risc de mort de tres grups de subjectes en comparació amb el grup de subjectes que eren sedentaris al començament de l’estudi i continuen sent-ho en el seguiment (s’expressa amb un 0% aquest grup de referència). Així, els valors positius indiquen que s’ha reduït el risc de mort, i els valors negatius que s’observa un índex de mortalitat més elevat. Com a conclusions, es pot dir que el menor percentatge de mortalitat correspon a les persones que han experimentat el canvi de ser sedentàries a ser moderadament actives (28% de reducció de risc). En canvi, cal destacar l’augment del 13% del risc de mortalitat en les persones que eren actives al moment d’iniciar l’estudi i que s’han convertit en sedentàries abandonant l’activitat física (paffengarger et al. 1993). A partir d’aquests estudis inicialshan anat augmentant les proves del fet que el sedentarisme és un factor de risc, especialment en les malalties cardiovasculars i en les morts prematures.

Capdevila, Ll.(2008) Excercici físic i salut. En SUAY I LERMA, F.,ed. (2008): Psicobiologia de l’esport i l’activitat física (pp. 59-61), València: PUV.